Trossets que m’agraden

Mentre anem llegint un llibre ens trobem un paràgraf o una frase que desperta la nostra atenció i tenim ganes de guardar-ho. He anat escrivint durant molt de temps alguns en una llibreta i, ara, m’agradaria compartir-los. Quin és el vostre?

“Com un sol fet, pot marcar tota una vida?” (Del diari secret de M.R.) / Gener- 2000

“¿Escrivim tots nosaltres sobre un pergamí del temps, amb la nostra pròpia sang vermella, unes pobres ratlles de vida que l’huracà de la mort s’emportarà fatalment?” (Gottfried Keller), trobat al llibre “L’últim experiment” de Josep Tomàs Cabot. / Novembre-2002

“Arribava a pensar que la mort de la bomba no era una manera de matar, sinó un truc per canviar la mort de lloc…” (“Gairebé una parella” de Joan Barril) / Novembre-2002

“Cada uno de nosotros de vez en cuando es un cretino, un imbécil, un estúpido o un loco.” (“El péndulo de Focault” de Umberto Eco) / Juny-2003

“Ell també havia desaparegut. D’ara endavant no havia d’esperar a ningú. I en aquesta pèrdua de tota espera, jo mateixa em vaig perdre també una mica.” (“Somnis i assassins” de Malika Mokeddem) / Juliol-2003

“El arte de leer se está muriendo muy lentamente, que es un ritual íntimo, que un libro es un espejo y que sólo podemos encontrar en él lo que ya llevamos dentro.” (“La sombra del viento” de Carlos Ruiz Zafón) / Juliol-2003

“La vida és un somni febril, va descobrir, i la realitat era un món intangible de fantasies i al·lucinacions, un lloc no es produïa tot allò que imaginaves.” (“El llibre de les il·lusions” de Paul Auster) / Agost-2003

“Les moments de crise produisent un redoublement de vie chez les hommes – Els moments de crisi produeixen un redoblament de vida en els homes.” (Chateaubriand, trobat al llibre “El llibre de les il·lusions” de Paul Auster”) / Agost-2003

“Els homes no comencen a viure plenament fins que no es troben entre l’espasa i la paret.” (“El llibre de les il·lusions” de Paul Auster”) / Agost-2003

“La Nathalie i en François es van conèixer al carrer. Quan un home aborda a una dona, la situació és delicada. Ella no pot evitar pensar: “Ho deu provar amb totes?”. Els homes sovint diuen que és el primer cop. Segons ells, de sobte els ha caigut del cel una gràcia inèdita que els ha permès desafiar per fi una timidesa crònica.” (“La delicadesa” de David Foenkinos) / Desembre-2011

“La pluja es purifica, Maria, t’esbandeix els pensaments tristos, et deixa neta i t’acosta paraules noves, per què ves a saber d’on ve, aquesta pluja, de quin mar, de quin llac o de quin riu ha estat absorbida, evaporada, xuclada, i porta tots els gustos i les paraules del món: canyella, xinès, inuit, l’udol d’un llop, l’última llàgrima del ferit de guerra, el primer crit d’un nadó, fum de petroli, puresa de gel, el fil de sang d’una punxada d’heroïna: el braç nu, el cos al carrer del suburbi, tot avall, tot barrejat amb fang i diamants acabats d’extreure de la mina, que es perden en una batalla a mort.” (“La inundació” d’Olga Xirinacs) / Juny-2012