No el puc comparar amb res del que he llegit i per això em costarà explicar-me, ja us aviso. No és un llibre romàntic, encara que té parts que si que ho són. Hi ha un misteri que vola per sobre els personatges i que treu el son a més d’un. Contar alguna cosa sobre la trama seria trair a l’autor i us treuria les ganes de llegir-lo.
Va ser escrit al 1.860, i es nota l’aire d’aquella època que hem pogut trobar descrita amb altres autors. Descriu en molts moments la vida quotidiana i la manera de viure d’aquella època.
M’ha semblat interessant la manera que l’autor va deixar que els personatges expliquessin la trama, donant veu a cadascú en el moment que li tocava. Parlant de tu a tu amb el lector sembla que arriba molt més.
Posar-me a escriure sobre el que he llegit em desperta sentiments contradictoris. És un llibre llarg i amb molta descripció. Amb un llibre així hi ha moments per a tot. El vaig agafar amb moltes ganes i em vaig deixar portar pel que llegia. En algunes parts tenia ganes de deixar-lo, no sabia per on m’estava portant l’autor i em feia por sortir-ne decepcionada. Però arriba un punt on vols saber més i més i ja no pots deixar-lo. M’ha agradat, però li treuria algunes parts per al meu gust que no trencarien per a res la trama. (En el seu moment va ser publicat per parts en una revista, el que explica que sigui tant llarg vist en conjunt).
Aconselleria llegir-lo quan es tenen moltes ganes, no és un llibre per llegir una plana i deixar-lo. Per poder seguir la trama has d’anar llegir bastant cada cop que l’agafes. Potser m’ha costat tant per això, per què no he tingut gaire temps per llegir-lo més seguit.
A lo millor si no l’hagués proposat algú per al Club de lectura no l’hauria llegit. Per això trobo que és enriquidor llegir recomanacions d’altres persones sense saber gaire de que va el llibre.
bajoqueta1
