T de trampa de Sue Grafton

Sense explicar-me de que anava, em van parlar molt bé d’ell. I potser és això, que em vaig fer més il·lusions de les que tocava. El recomano per què tots els de Sue Grafton m’han agradat fins ara, però este potser el recomanaria menys que els altres.

Per mi té un final precipitat, i massa trames que s’han lligat corrent i depressa. No m’ha agradat tampoc la temàtica de la que parlava.

Però si us agrada Sue Grafton doneu-li una oportunitat, conec gent que si que li ha agradat, i molt. Ho dic per què potser ja estava entrant en la crisi lectora, i no el vaig llegir en les ganes que tocava…

Q de qui de Sue Grafton

 

 SUE GRAFTON (Louisville, Kentucky, E.E.U.U. 24 d’abril de 1.940)

És una escriptora que des de fa uns anys es dedica a escriure “L’Alfabet del crim“. Cada història és un cas que una detectiva molt peculiar, Kinsley Millhone, ha d’intentar resoldre. La protagonista sempre és la mateixa i fins i tot a la seua pàgina web té una biografia sobre ella. LLegint les biografies de l’autora i de la protagonista, trobem algunes similituds en alguns aspectes personals. A totes les novel·les se’ns presenta com una persona que no li importa gaire el seu aspecte personal, té amics però que es poden contar amb les mans, viu sola a Santa Teresa (en realitat Santa Bàrbara), i encara que en algunes novel·les es desviu pel “menjar basura”, al mateix temps es cuida i surt a córrer molts dies.  No es pot negar que encara que té les seues manies i és una persona molt peculiar, acaba caient bé.

***

He llegit ja algunes lletres, i no decep mai. No són trames super espectaculars, però enganxen i durant algun moment de la història, notes que no pots parar de llegir. Crec que són d’aquells llibres als que se pot recórrer quan no tens ganes de llegir coses espesses i necessites passar un bon ratet. En quant a este llibre, dir que la base de la història és un cas real sense resoldre, però que l’autora ha posat molt de la seua imaginació.