Donald ha començat a sospitar que els coneixements apresos dels llibres que imparteix a Jacob, ell no els domina, no són seus en realitat; senzillament sap com utilitzar-los, treure’n profit. En canvi, quan Jacob li explica alguna cosa, és com si la posseís de veritat, completament, com si li sortís de dins. Encara que potser Jacob se sent igual que ell; al cap i a la fi, el món que l’envolta és tan sols una sèrie de signes que ell entén, que sap desxifrar, de la mateixa manera que Donals sap discernir el significat de les paraules escrites sobre un paper gairebé sense pensar. Donald voldria saber què en pensa Jacob, d’això, però no pot ni imaginar-se com podria formular-li la pregunta.
Stef Penney
M’ha encantat, m’ha encantat i m’ha encantat. I el recomano molt, molt i molt!
Ja fa temps el vaig vore al blog: “Lectures de l’Espolsada”, i és un llibre que m’ha anat perseguint, però quan el tenia a la mà sempre el deixava. Tinc una teoria, i és que els llibres ens parlen i ens demanen que els llegim, i l’última vegada que ell i jo ens vam creuar, vaig decidir donar-li una oportunitat.
Em va agradar molt “El nas de Mussolini”, però este li ha passat al davant, i encara que és una mica llarguet me l’he llegit bastant ràpid. La història atrapa, i els personatges, i la neu, i el fred, i el que un és davant dels altres i per darrera és un altre, i la vida dura, i tot el què passa, i per damunt de tot, com l’autora ho lliga perfectament per treure esta bonica història. Em va sobtar al principi per què no sabia cap a on anava el tema. No entenia si era una novel·la d’aventures, psicològica o una altra cosa. Però un cop entres veus que és això i molt més.
Pels que us fa peresa llegir, dir-vos que hi haurà peli, i si ho saben fer bé, segur que sortirà una bonica i gelada història.
Ho he dit que m’ha agradat molt?
bajoqueta1
