El llibre se’l va comprar ma germana al 2009 a Sant Jordi, i des de llavors que jo l’he tingut per casa començant a llegir-lo i deixant-lo. Finalment, després d’un any, el vaig agafar per llegir-lo o abandonar-lo definitivament.
La paraula per definir tot el que passa al llibre és: esgarrifós. L’estil amb que està escrit no ajuda en alguns moments a que passe bé, però al final t’acabes enganxant. L’autor descriu una part del que passa amb la màfia de Nàpols. Però no és només allí on organitza, treballa i mata, sinó que la seua xarxa està escampada per tota Europa.
Roberto Saviano va dir que com a escriptor el tornaria a escriure, però com a persona no. Més que res perquè pobre ha estat amenaçat de mort i ha de viure amagat. Però suposo que quan has vist coses tant esgarrifoses com ell hi ha una força que t’obliga a contar-ho i denunciar-ho. No tothom sacrificaria la seua vida per contar la veritat, per què després tot el que conta al llibre continua passant segurament… Potser hi ha massa gent amb poder que li interessa que esta gran organització continue en marxa.
A mi personalment m’ha costat una mica llegir-lo ja que encara que sembla que té una estructura ben marcada, de vegades divaga molt i se’n va per molts llocs a la vegada. Però en conjunt és interessant llegir-lo, i no parava de repetir-me que no podia ser cert tot lo que contava.
bajoqueta1
