No sé d’on el vaig apuntar que l’havien recomanat, però llegeixo després de llegir-lo, que les seues dues novel·les han estat tot un referent. L’autor mor als 20 anys, potser havent viscut molt més que amb 30.
El llibre parla sobre una relació entre un noi jove i una noia més gran que ell i casada. La història en sí no és cap gran cosa, ja que s’han parlat d’estos temes en molts d’altres. El que si que és excepcional, és la vida que porta el protagonista, i que té parts autobiogràfiques, i que no van deixar que es publiqués fins després de la seva mort. Estem parlant que es va acabar d’escriure a l’any 1.921.
No m’ha fet votar d’alegria quan el llegia, ja que té la seua part tràgica en molts moments, però com és curtet és llegeix bé. I considero que està molt més ben escrit que els d’alguns autors més consagrats. D’aquí suposo el seu gran èxit.
L’autor, ja al principi del seu llibre ens avisa que ell no és com els de la seva edat i que li agradaria ser més gran:
Sé que m’exposo a molts retrets. Però, què puc fer-hi? És culpa meva si vaig fer els dotze anys uns mesos abans de la declaració de la guerra? Sens dubte, els torbaments que em van venir d’aquest període extraordinari són d’una mena que hom experimenta mai a aquesta edat; però com que no existeix res prou fort per enverllir-mos malgrat les aparences, va ser com a nen que devia comportar-me en una aventura en què fins i tot un home s’hauria sentit desconcertat.
Raymond Radiguet
bajoqueta1
