Maria Jaén va llençar-se a la fama amb la seua primera novel·la: “Amorrada al piló”, després en van venir d’altres, i no totes eròtiques. He anat seguint lo que ha escrit i sempre m’ha agradat. Aconsegueix fer històries molt fresques i fàcils de llegir, i que et fan somriure quan acabes el llibre. També ha estat guionista d’algunes sèries aquí Catalunya com: Sitges, Laberint d’ombres i El cor de la ciutat. Ara feia molt que no escrivia res, i quan me’n vaig assabentar del nou llibre vaig córrer a buscar-lo.
El llibre parla de telenovel·les, actrius “despetxades”, guionistes i productors, tots mesclats fan de la novel·la algo ben irònic i divertit. Parla de com funciona una telenovel·la i fa una mescla del dia a dia d’una persona, amb les situacions que s’inventen els guionistes. Com diu l’autora, la realitat es mescla amb la ficció.
És curteta i fàcil de llegir, té parts reals, segurament, de la experiència de la autora com a guionista en moltes telenovel·les, i les que no ho són, segur que se les anava imaginant mentre hi treballava.
La trama va passant ràpid amb una acció que enganxa. Jo personalment m’ho he passat molt bé llegint-la, i la recomano per quan ve l’estiu i no ve de gust llegir coses molt profundes. En escenes tràgiques fins al límit, l’autora aconsegueix treure l’ironia de la situació i fer-mos somriure.
Finalment la Beatriu ha trobat el que volia: un vell vestit de punt, estampat amb motius geomètrics, de colors grocs, marrons i negres. Se’l posa amb dificultat. La Carla es veu obligada a ajudar-la. Li sorprèn que es vulgui vestir, fa dies que no es mou del llit i mesos que no surt de casa.
- Vols sortir al carrer? – li pregunta.
- Em vesteixo pels nois de la funerària. no vull que em grapegin.
Maria Jaén
Entrevista a l’autora===> aquí
bajoqueta1
