És d’aquells llibres, que malgrat que conta una història dura, et quedes amb molt bon gust de boca. Considero que està molt ben escrit i amb un bon ritme, i té una trama interessant. D’altres persones que l’han llegit m’han dit que es fa una mica avorrit en alguns moments, però a mi no m’ha passat gens. És un llibre d’aquells que no passen gaire coses, però que l’autor sap donar-li agilitat al tema i entra molt bé.
Parla del patiment d’una persona que espera una comunicació per poder actuar i realitzar un acte que pot canviar la història. L’autor deixa de banda la part històrica, i parla de les persones d’un poble, de la misèria humana i de com sobreviure o mal viure en una constant espera. Uns personatges molt colpidors i amb gustos per tothom, hi ha de bons i de dolents.
Una petita crítica: El que m’ha passat quan llegia este llibre, és que em donava la sensació que la manera com estava escrit, la manera com estava estructurada la història, els personatges, etc., em recordaven a d’altres escriptors catalans. El recomano totalment, però crec que hi ha alguns escriptors catalans que s’han centrat en escriure un tipus d’històries i d’una determinada manera i no s’han llençat a innovar i a escriure diferent. Potser perquè és el que es porta per guanyar concursos, o perquè tothom se va llegint entre ells i al final, sense voler, s’acaben copiant l’estil. Va guanyar el premi Sant Jordi 2008.
bajoqueta1
