JORGE LUIS BORGES (Buenos Aires, 24 d’agost de 1.899 – Ginebra, 14 de juny de 1.986)
És un escriptor argentí conegut arreu del món. Va dedicar-se a l’assaig, els poemes i els contes, mai va escriure una novel·la. Encara així la seua obra ha estat molt llegida, estudiada i traduïda.
Per la xarxa podeu trobar molta informació sobre ell, però llegint coses sobre la seua vida, hi ha algunes que m’han cridat l’atenció. Una és que va heretar del seu pare el gust per la poesia, i també la ceguesa progressiva. Vos deixo un enllaç a uns vídeos d’una conferència que va fer, just parlant sobre la seua ceguesa. Els he trobat “molt visuals” per com explica els seus records amb els colors que va perdent.
La ceguesa – Jorge Luis Borges
A finals de l’any passat, vaig llegir este llibre, i ja vaig tenir clar que seria el primer que posaria a este nou blog. És un recull de contes variats, profunds alguns, d’altres no tant. S’han de llegir més d’un cop per entendre’ls i buscar el significat que vulguem, així que és un llibre per anar llegint al llarg del temps. El que m’ha agradat molt i que per mi és molt significatiu del món dels blogs i pàgines sobre llibres, és el que dóna nom al recull: “El libro de arena”. Un venedor de llibres es presenta a casa seua i li ven un llibre que no té principi ni final, és un llibre infinit.
“Luego bajó la voz como para confiarme un secreto:
–Lo adquirí en un pueblo de la llanura, a cambio de unas rupias y de la Biblia. Su poseedor no sabía leer. Sospecho que en el Libro de los Libros vio un amuleto. Era de la casta más baja; la gente no podía pisar su sombra, sin contaminación. Me dijo que su libro se llamaba el Libro de Arena, porque ni el libro ni la arena tienen ni principio ni fin.
Me pidió que buscara la primera hoja.
Apoyé la mano izquierda sobre la portada y abrí con el dedo pulgar casi pegado al índice. Todo fue inútil: siempre se interponían varias hojas entre la portada y la mano. Era como si brotaran del libro.
–Ahora busque el final.
También fracasé; apenas logré balbucear con una voz que no era la mía:
–Esto no puede ser.
Siempre en voz baja el vendedor de biblias me dijo:
–No puede ser, pero es. El número de páginas de este libro es exactamente infinito. Ninguna es la primera; ninguna, la última. No sé por qué están numeradas de ese modo arbitrario. Acaso para dar a entender que los términos de una serie infinita admiten cualquier número.
Jorge Luis Borges”
Acabat de llegir això vaig pensar en los textos que trobem a Internet, es creen textos que es fan i desfan, alguns romanes i d’altres desaparèixen. No hi ha un principi ni cap final possible, i tot va canviant com l’arena del desert.
Crec que és un autor que val la pena conèixer més a fons, i espero durant este any poder llegir més coses seues.
bajoqueta1
