Diu a la contraportada del llibre: “és una novel·la intensa i obsessiva que posa en primer terme les emocions…”. Cosa de la que estic totalment d’acord.
És una història d’aquelles on l’autor va explicant les coses poc a poc, moltes les hem d’anar intuint. I m’agrada esta manera d’anar rebent informació amb compta gotes i tenir ganes de continuar llegint per saber què els va ocórrer als personatge al passat. És un bon recurs per aguantar al lector amb la intriga.
És curtet, només unes 115 pàgines que passen molt bé. I millor que estar mirant segons què a la tele o perdent el temps amb d’altres coses.
***********************************
Ara veig que l’últim post que vaig escriure va ser del setembre, em sap greu tenir el blog tan abandonat. I encara que els últims mesos la cuina i la coordinació per poder treure el llibre dels “365 contes” m’ha tingut molt absorbida, he continuat llegint. Continuo pensant que m’agrada molt la cuina, però si algun dia tingués l’oportunitat de treballar en el món dels llibres seria el “no va más” per mi. Sento una gran atracció per ells, per conèixer noves històries i descobrir nous autors que em porten a mons molt diferents al meu.
Encara que era molt reticent, he entrat al món de facebook. Després de la falta de suport per l’editorial amb la que anavem a treure el llibre, vaig pensar que seria una bona manera de fer publicitat un cop estigui acabat. Quasi tothom està allí i m’ha sorprès. Podria escriure mil coses, més dolentes que bones.
Intento trobar la part bona ja que tot no és dolent, però he tingut un xoc de veure com la gent exposa la seva vida sense cap mena de problema. Molta gent teniu blogs personals, i jo encara que vaig tancar el meu també expresso coses i em mostro una mica com sóc als altres blogs que tinc. Encara així, el facebook em fa por, encara que pots restringir moltes coses hi ha d’altres que no pots controlar. També penso que cadascú és lliure de fer el que vulgui i els seus motius tindrà. A mi m’ha anat bé per poder estar en contacte amb algunes persones que van escriure els contes i espero que després ajudi a publicitar més el llibre. Però estaria bé que la gent aprengués a tenir-ho com una cosa més per passar l’estona i relacionar-se, però que de tant en tant agafés un llibre 
Si ens voleu ajudar a fer publicitat del llibre us deixo l’enllaç al facebook:
bajoqueta1
