Hi ha temporades que sembla que deixem més una afició de banda que una altra. En el meu cas, i per necessitat, m’he tirat potser més a la cuina últimament. Però just ahir em van comunicar que farien una alliberament de llibres a Tarragona, i de seguida em van venir ganes de remenar llibres i llegir molt. Ja ho sé que llegeixo molt i que molts mesos en tinc més ganes que uns altres, però també hi ha vegades que ho faig per omplir el temps lliure que tinc. Aquest mes he llegit potser amb menys ganes que d’altres, i hi han hagut alguns llibres que he deixat de banda. Un ha estat “La memòria de les formigues” que vaig vore amb molt bones crítiques a molts llocs, però que jo no li he vist el què.
Ja sé que la gent que entreu aquí és perquè parlo de llibres, però al meu blog de cuina he posat un concurs molt interessant. Si algú té ganes de cuinar vos animo a participar ja que els regals són fantàstics!
**********************************************************************************
El inocente de Harlan Coben
(novel·la policíaca)
A Harlan Coben el vaig descobrir un dia que li van fer una entrevista per la tele, en motiu de la seva visita a Espanya per recollir el “Premio Internacional de novela negra RBA”. Em va cridar l’atenció quan a l’entrevista va explicar que li agrada atrapar des de la primera frase i que es basa en fets que poden passar a la vida real i després donar-li la volta. Crec que una manera senzilla de muntar una història, però que no és tan fàcil de fer de vegades.
M’ha agradat conèixer a este autor i llegiré moltes més coses seves. M’agrada com munta la història i, en el cas d’este llibre, m’ha enganxat des del primer moment. I els personatges m’agraden així com els construeix, amables i d’anar per casa, encara que el seu passat sigui una mica negre.
Siete vidas de John Grisham
(contes, advocats)
M’he llegit quasi tots els llibres de John Grisham, encara que després el critico perquè últimament tot lo que ha escrit es fa una mica avorrit a meitat del llibre. És normal suposo que si ets un èxit de vendes puguis escriure sempre mantenint un cert nivell.
Però estos contes m’han sorprès molt i molt. Ha tret una part d’ell que no coneixia, he arribat a pensar mentre els llegia que allò no ho havia escrit ell. Els recomano molt, els personatges s’ho passen malament la majoria, però m’ha agradat el to que els ha donat fins a les històries que mirades fredament eren molt fortes. Aconsegueix treure un somriure, i això per a un llibre que a primer cop de vista no sembla divertit és un gran èxit.
Velocidad de Dean Koontz
(thriller, suspens)
Dean Koontz és d’aquells autors que com Stephen King s’inventa unes històries que fan posar els pèls de punta. No escriuen igual, però tots dos aconsegueixen endinsar-nos en una història que angoixa però que al mateix temps ens fa estar enganxats.
El principi em va recordar a “Sé lo que estás pensando”, però de seguida em va començar a agradar molt més. Encara que és un llibre que es podria millorar jo el recomano si esteu dispostos a patir, per què la situació és angoixant amb ganes…
Esplendor i glòria de la Internacional Papanates de Quim Monzó
(articles, denúncia, ironia)
M’agrada Quim Monzó, m’agrada per com gira situacions diàries fins portar-les al límit. Hi ha molta gent que no li agrada com escriu, així que no el recomano a tothom. Els que el coneixeu sabeu ja de què parlo.
Este llibre és una selecció d’articles que va escriure entre el 2001 i el 2004. En tots trobem una crítica a alguna cosa, algunes reals, d’altres inventades però sempre deixant el seu toc d’humor tan especial que té.
Si nadie habla de las cosas que importan de Jon McGregor
(narrativa)
Jo vaig posar de part meva i vaig llegir-me fins a l’última pàgina intentant no ser dolenta i jutjant un llibre sense haver-lo llegit. Però les ganes amb el que el vaig agafar se’m van anar passant a mesura que l’anava llegint. Em va venir un flashback en quan al que em va despertar “La solitud dels nombres primers”.
Les descripcions que fa l’autor són interessants al principi, però a mi em van treure de quici a meitat del llibre. La història de la protagonista fa que estiguis esperant el desenllaç, és l’unic pel que vaig aguantar. Però després de tot vaig adonar-me que no m’ho havia passat bé llegint-lo, així que per al meu gust es queda al final de la llista d’este mes.
bajoqueta1
