La porta de Magda Szabó
(narrativa hongaresa)
M’ha encantat aquest primer llibre d’aquesta escriptora hongaresa que té parts autobiogràfiques. Des de l’any 1.946 fins al 1.959, les obres d’aquesta van estar vetades pel govern. Parla d’un enfrontament entre dues dones que venen de mons totalment diferents, i que en un moment donat les seves vides coincideixen. L’he trobat una història molt intensa, crec que ensenya que dues persones amb interessos i vides totalment diferents poden aprendre una de l’altra.
Una de les dues protagonistes treu de polleguera en algun moment, però aquí està l’encant del llibre. Encara que hi ha parts molt dures, ha estat agradable de llegir i el recomano. Podeu trobar històries personals molt profundes de les que es vol saber més i més.
El terror de Dan Simmons
(novel·la de ficció mesclada amb fets reals)
L’autor es va documentar molt bé per escriure esta novel·la, però també va posar-hi la seva part d’invenció. L’any 1948 una expedició de dos vaixells, l’HMS Erebus i l’HMS Terror, va partir des de les costes d’Anglaterra per realitzar una expedició a l’Àrtic. Encara que tots estaven molt ben equipats, no ho van estar prou per les condicions tan dures que hi van trobar. Si voleu saber-ne una mica més, podeu llegir à aquí.
És un bon totxo i s’ha de llegir en calma, però crec que val la pena. És angoixant en alguns moments, i m’he fet aquesta pregunta mil cops: “¿Qué pot portar l’ésser humà a sacrificar-ho tot per trobar un tros de terra que ningú ha xafat?”.
Un grapat de sègol d’Agatha Christie
(novel·la policíaca)
Bajoqueto continua totalment enganxat als llibres d’Agatha Christie, i en aquest cas jo també he volgut jugar amb ell a endevinar qui ha estat el culpable de l’assassinat. I un cop més he fet les meves deduccions inversemblants i no ho he endevinat del tot, però una mica per on anava el tema sí…
Aquest llibre sempre ha estat molt recomanat per als joves, i jo també el recomano per a grans. És fàcil de llegir i menys enrevessat (que deia ma iaia) que d’altres seus, i no fa salts en el temps que de vegades ens fan perdre.
(No he trobat de cap manera una foto del llibre en català, però està editat per Columna-Proa).
Un crim a Holanda de Georges Simenon
(novel·la policíaca)
Feia temps que no llegia res d’aquest autor, i fa uns anys vaig llegir molts llibres seus. És tot un clàssic també de la novel·la policíaca, i el vaig agafar per convèncer a Bajoqueto que hi ha vida fora d’Agatha Christie, però no tinc clar si ho he aconseguit… de moment se l’està llegint. A mi m’han agradat una mica més d’altres seus, però com són curtets passen molt bé.
bajoqueta1
