Espero que haguessiu tingut un bon estiu, i que la tornada a la vida rutinària no sigui molt costosa. I als que comenceu les vacances al setembre, a gaudir-les: “quién ríe el último ríe mejor”, diuen. He descansat una mica després de tants de contes, i m’he dedicat una mica més a cuinar, Bajoqueto ha anat fent les seves fotos.
(Recordeu que teniu un traductor als menús i també podeu subscriureu-vos per rebre les noves entrades per mail).
Amor en Venecia, muerte en Benarés de Geoff Dyer
(amor, espiritualitat, crítica)
El llibre es parteix en dos parts. Per mi les dues històries han estat com dos móns que viu el protagonista per separat, i dues maneres de veure la vida. En una tot és festa, una gran crítica al món de l’art, sexe i un gran amor. A l’altre lloc, es viu una gran espiritualitat i un trobar-se amb un mateix i la resta de persones que l’envolten. Però als dos llocs crec que el personatge principal es busca a ell mateix, vol sortir de l’espiral on viu i al mateix temps tampoc sap cap a on tirar.
Després de llegir-lo et quedes amb ganes de saber més del protagonista, crec que és un personatge que cau bé i que arriba al lector. El poso el primer perquè ha estat el que més m’ha agradat dels que he llegit a l’agost.
“Y tras decir aquello, sacó sus gafas nuevas. Se las puso. Eran unas gafas de critales grandes que hacían que cualquier mujer se pareciera a Kate Moss o a la novia de un futbolista inglés. No había duda: aquella era una de las mejores épocas en cuanto a gafas de sol para mujer. Eran unas gafas estupendas. Podía ver sus ojos a través de ellas y podía verse a sí mismo reflejado, y, detrás de él, los edificios de Venecia.”
Geoff Dyer
La història immortal d’Isak Dinesen
(fábula)
Tot parteix d’una història:
“Una vegada un mariner va desembarcar en una gran ciutat. Anava caminant tot sol per un carrer prop del port quan un carruatge sumptuós es va aturar al seu costat i en va sortir un senyor vell. Aleshores aquest senyor va dir-li: Tens bon aspecte, mariner. Vols guanyar cinc guinees, aquesta nit? El mariner va respondre afirmativament a l’oferta. L’home ric li va dir que l’acompanyés, i el va dur en el seu carruatge fins a una casa gran i sumptuosa just als afores de la ciutat. A l’interior de la casa també era tot opulència i grandiositat. El mariner mai no hauria imaginat que al món hi pogués haver tanta riquesa. El seu amfitrió va oferir-li un àpat exquisit i un vi de primera. Després de l’àpat el senyor li va dir al mariner: Com pot veure, sóc un home molt ric, però sóc vell. No em queden gaires anys, i les persones que heretaran el que he reunit al llarg de la meva vida són gandules i ineptes, i no me’n refio gens. Fa tres anys que vaig buscar una dona molt jove i sana. Però no n’he tret cap profit, perquè no he tingut cap fill…”
Isak Dinesen
Llegir-lo ha estat endinsar-se en un conte. El llibre també porta una història curta al final que es diu: “L’anell”. M’ha agradat molt també i m’ha encantat com la dona enganya a l’home al final.
L’estimava d’Anna Gavalda
(desamor)
Ja ho he dit vàries vegades que l’autora em va enamorar ja amb “El consol”, i a partir de llavors tot el que llegeixo seu m’encanta. Una història molt trista, però molt ben descrita. No teniu excusa per llegir-la, està plena de diàlegs i té poquetes pàgines.
La encuadernadora de libros prohibidos de Belinda Starling
(llibres de xiques, novel·la victoriana)
Primera i última novel·la de l’autora, ja que va morir just després d’acabar-la. No és del que llegeixo normalment, però és una història bonica on parla de la gent bona i que lluita per sobreviure. El recomanaria per a xiques i per llegir a l’hivern i al costat d’una bona xemeneia (encara que jo el vaig llegir al costat del ventilador).
Olor de colònia de Sílvia Alcántara
(narrativa catalana, històries d’abans)
Molt recomanat per tothom, el vaig començar i no acabava d’entrar a la història però després em vaig enganxar totalment. Uns personatges que fan angúnia de tot lo que pateixen i de lo rebuscats i dolents que són alguns. Potser m’ha passat com amb “Ulls verds” que me’n van parlar tant que al final em va decepcionar una mica. Encara que aquest el recomanaria molt més. No explico de que va ja que crec que quasi tothom el coneix.
Lo verdadero es un momento de lo falso de Lucía Etxebarría
(thriller)
Lucía Etxebarría, molt estimada per alguns i per altres molt odiada. Un llibre que no és cap gran passada, però que es llegeix molt bé i és entretingut per com està estructurat. Té moltes mancances, però en general és bo de llegir.
bajoqueta1
