Llegeixo bastant, ja ho sabeu, i de vegades no dono a l’abast en posar tots els llibres al blog, així que he pensat que per fer-ho més divertit, posaré una entrada mensual amb tots els llibres que m’he llegit el mes anterior, sempre començant pel que m’ha agradat més, i acabant pel que segurament no tornaria a llegir. Espero que entre tota la llista pogueu trobar un que us faci el pes. També dir-vos que he posat un traductor al blog, així que se m’ha acabat escriure en tortosí, ja que no ho reconeixerà, però alguna cosa se m’escaparà segurament… 
84, Charing Cross Road de Helene Hanff
(en forma de cartes, amor pels llibres)
Me l’havien recomanat molt i molt. Després de llegir-lo, l’afegeixo a la llista dels llibre que recomanaré un cop i un altre. És impressionantment entranyable. Què li falla?: és massa curt! O potser aquí està la gràcia… Està escrit en forma de cartes, que envia una escriptora gens famosa d’E.E.U.U. a una llibreria de Londres. En elles li demana llibres i més llibres. Per mig de les cartes podem descobrir a una doneta molt exigent, però amb un cor que no li cap del gran que el té. Després de llegir-lo et sents bé, i encara que han sigut poques pàgines estimes als personatges.
El recomano molt més que “La Sociedad literaria y el pastel de piel de patata de Guernsey”, però molt i molt més.
El quinto día de Frank Schätzing
(acció, històries que enganxen)
No espereu trobar una gran peça literària, però si unes quantes hores de distracció assegurada. Encara que és molt llarg i surten molts personatges, és molt àgil de llegir. Amb Bajoqueto hem coincidit en que és com anar veient una pel·lícula d’acció en molts moments. Totalment recomanable per unes vacances llargues, ja que crec que té tot el que ha de tenir un llibre per distreure i enganxar. Quan l’acabeu, no mirareu el fons del mar de la mateixa manera.
Barcelona compte enrere de Pol Marsà
(narrativa catalana, històries que enganxen)
A l’autor, Pol Marsà, el tindreu molt vist a la tele com a reporter d’alguns programes de TV3. Al llegir l’argument molt per sobre al blog de Jordicine, ja em va venir ganes de llegir-lo. És un thriller molt curtet (que jo he llegit quasi sencer en una nit d’insomni), i que comença amb una situació impactant. Dos homes dalt de l’Hotel Arts que volen suïcidar-se. La trama està molt ben muntada. Encara que en alguns moments havien coses previsibles, l’autor se n’ha sortit molt bé per no fer-la avorrida i donar-li emoció fins a l’última paraula. El recomano per a l’estiu, ja que es llegeix en molt poc temps i de tant intrigant et fa estar pendent tota l’estona de a veure què passarà.
Homes d’Isabel-Clara Simó
(narrativa catalana, contes)
És un recull de contes, que com el títol diu parla dels “homes”. En cada conte se’ns presenta un tipus d’home que fa i actua segons la seua manera de ser. Tots diferents i tots amb algunes coses en comú. Encara que l’autora ha intentat sortir una mica dels estereotips de quan es parla dels homes, inevitablement ha caigut en alguns. Crec que alguns dels contes són molt imaginatius i et fan treure el somriure. Jo el recomanaria per llegir junt amb alguna novel·la per anar descansant, i no llegir de cop sobretot. Per exemple que t’estàs llegint un totxo de 1.000 pàgines que fa de mal portar a la platja, doncs agafes este que et permet llegir un ratet, distreure’t i tornar millor a casa, més lleuger de pes.
M’agraden els llibres de contes per la varietat, este potser no m’ha agradat tant ja que parla només d’un tema, així que d’ella recomanaria millor alguna de les seves novel·les.
L’altre de Robert Saladrigas
(narrativa catalana)
Sempre he anat llegint els llibres de Robert Saladrigas, tenen un no sé què que m’agrada. Potser perquè porta al protagonista de les seues novel·les a extrems màxims en el terreny personal. Vius l’angoixa i la desesperació davant d’un problema que se li presenta per la manera com ho explica. I si ho mires fredament el que li passa tampoc és tan greu, però vist des de dins el personatge t’adones que allò és greu per aquella persona, dins del context de la seva vida.
En aquest llibre, en alguns moments m’ha donat la sensació que m’estava perdent alguna cosa, i en d’altres que estava llegint alguna cosa que ja havia llegit. Però en general li posaria bona nota, té ritme, i encara que el personatge fa coses que potser no hauria de fer, també l’aprovaria perquè al fons pateix el seu amb la seva indecisió davant la vida.
Contra el viento del norte de Daniel Glattauer
(en forma de mails)
Es llegeix en no res, ja que està escrit en forma de mails. És divertit a estones, d’altres a mi se m’ha fet molt dur per la roda en que entren els personatges i que sembla que no se’n poden sortir. (La protagonista m’ha fet posar molt nerviosa en alguns moments).
Parla en certa manera de les relacions que es creen avui dia per mig de mails, pàgines etc., on no coneixes a les persones de l’altra banda i al mateix temps tens moltes ganes de conèixer-les i al mateix temps voldries a alguna no trobar-la mai. M’ha semblat molt tòpic, però com ja sabeu del calor que ha fet, i el perillós que era sortir de davant del ventilador, doncs no vaig tenir valor i el vaig anar llegint fins acabar-lo. Si vos fa molta ràbia que us deixen a mitjes en una història, espereu-vos a tenir la segona part, ja que la primera s’acaba de manera bèstia…
Vos deixo un enllaç per si voleu llegir les primeres pàgines per fer-vos una idea –> aquí. I un altre a el blog de L’Espolsada, va ser ella que me’l va recomanar i crec que li va agradar més que a mi –> aquí
bajoqueta1
