Recomanacions Sant Jordi 2011

De moment el blog continuarà parat, però no podia deixar passar Sant Jordi per recomanar-vos alguns llibres que he llegit durant el que va d’any i que no m’han deixat indiferent. Espero que esteu llegint molt i que alguns dels llibres que us recomano us serveixin per fer una millor tria.

“L’espiera” de Francesca Aliern

Com sempre Francesca ens porta al passat, a la vida d’un poble on sempre passaven coses, on la gent vivia amagant els seus veritables sentiments, on les rancúnies entre famílies estaven a l’ordre del dia, on les dones havien de viure sense ser ames de la seva vida. Aquest llibre té algunes sorpreses afegides que et fan estar pendent de com acabarà tot. M’ha robat el cor com sempre.

“Il·lusions i incerteses” novel·la col·lectiva escrita per diversos autors.

Divertida història escrita a vàries mans. Una sorpresa i novedosa manera de contar la vida d’uns personatges que tenen més en comú del que sembla.

“Maleixo el riu del temps” de Per Petterson

Trista, però d’aquelles històries que es queden dies i dies a dins.

“L’informe de Brodeck” de Philippe Claudel

També molt trista però genialment escrita. El protagonista es fa estimar i el trobem a faltar al tancar el llibre.

“La suma de los días” d’Isabel Allende

Un batibull d’històries de la família de l’escriptora. Reals com la vida mateixa però contades amb l’estil inconfusible de l’autora. M’ho vaig passar molt bé llegint-lo.

“La novel·la de Dickens” de Neus Canyelles

Una història senzilla i molt divertida, es llegeix molt ràpid. A mi em va arribar al cor encara que és una novel·la que no sembla gaire cosa a simple vista.

“La història d’Edgar Sawtelle” de David Wroblewski

Un personatge molt i molt especial viu unes aventures rodejat dels seus gossos. Encara que és llarg i la trama va a molt a poc a poc, a mi se’m va fer ràpid de llegir ja que hi ha uns misteris per resoldre i que impliquen directament al protagonista. Ell provoca una gran tendresa.

“Marcos Montes” de David Monteagudo

Curta, contundent, sorprenent i amb final espectacular.

Estaré molt contenta de rebre les vostres recomanacions

Mans de fang de Francesca Aliern

A mi m’encanta com Francesca ens porta a històries que van passar no fa tant. En este llibre fa un altre viatge al passat de la mà de dues amigues. Ens conta els seus sofriments, alegries, i com no, també els moments especials.

Si coneixeu a l’autora sabreu del que vos parlo i de tots els sentiments que transmet amb els seus llibres. A mi m’ha recordat moltíssim a velles històries que em contava ma iaia del seu poble.

El que trec sempre que llegeixo este tipus d’històries, és que llavors eren uns altres temps, on per damunt de tot se se valoraven els petits detalls, i si que patien més que natros en qüestió de necessitats bàsiques, però donaven molt més valor a tot lo que tenien.

“A casa sempre els donaven ous per esmorzar. Elles els guardaven en un lloc poc accessible.. En comptar-ne amb una dotzena, la venien a un magatzem on els comercialitzaven. Amb els diners obtinguts, els era possible anar algun cop al cine a Tortosa. Si no els interessava cap pel·lícula en especial, feien cap a l’estadi municipal. Amb una mica de sort era fàcil trobar companyes de bàsquet d’altres equips i compartir amb elles xarrades i refrescos. El mitjà de transport eren les seues cames. Cobrien els quilòmetres que els separaven de la ciutat a peu, seguint la via fèrria.”

Francesca Aliern