És el llibre que m’ha fet sortir de la crisi que m’acompanyava ja feia dies, i que no em deixava lligar les paraules ni donar-li sentit a cap text que llegia. Tinc uns quants llibres més per comentar-vos però m’ha fet gràcia dir-vos que ja estic curada. M’he apuntat com sempre totes les vostres suggerències que m’heu fet arribar al blog o per mail. Tenia l’opció de llegir-me este llibre que és ben curtet, o un altre que tenia 1000 i pico pàgines. Vaig pensar que en el meu estat de convalescència millor emprendre este.
Vaig vore una petita entrevista amb l’autora que només va contar el principi del llibre, i que et fa enganxar a llegir-lo si o si.
Em va demanar que no expliqués la seva història fins després de la seva mort. Però que l’expliqués. “Vostè que sap literatura, doctora Westore, i que ha navegat amb mi, vostè pot escriure-la”.
Flavia Company
L’autora ja ens fa agafar el llibre per no soltar-lo al dir-mos això del protagonista. Et fa estar en tensió per tot el que li passa i a sobre és curtet, així que tampoc us farà perdre gaire el temps si no vos agrada. A mi m’ha agradat molt, i des d’aquí agraeixo a Bajoqueto l’excursió que es va fer ahir per anar-me’l a buscar. I crec que ha sigut màgic, ja que vaig escriure una història ja fa uns dies que té molt a vore amb el llibre, ja vos explicaré més… ara no puc…
Doctor, ja estic curada, el virus ja ha passat. Puc recaure si començo el de 1000 pàgines?
bajoqueta1
