(foto propietat de J.A.G.)
BOOKCROSSING A TARRAGONA
Vaig explicar l’altre dia que feien una trobada de Bookcrossing a Tarragona. Suposo que tots sabeu una mica com funciona. El Bookcrossing consisteix en alliberar llibres que ja no volem o bé els que realment ens han agradat molt i tenim ganes de que algú més els pugui llegir. Lo bonic seria poder deixar-los a llocs públics al carrer, de fet en algunes ciutats ja es fa, com bancs, estacions i aeroports (encara que ara no es recomana pel tema dels atemptats), etc. Després també hi ha llocs que són punts oficials on es poden trobar molts més llibres i que en certa manera estan una mica més controlats.
La meva experiència fins aquell dia havia estat nefasta. A l’any 2008 vaig deixar dos llibres, un a la Biblioteca de Tarragona i l’altre a un seient d’un tren. De tots dos “nunca más se supo”. Em va fer ràbia la veritat, ja que el llibre està etiquetat perquè la persona que el trobi pugui posar una nota al propietari del llibre, i així saber en tot moment per on està viatjant. Encara que no va venir moltíssima gent, jo m’ho vaig passar molt bé. Just la persona que vaig ajudar a registrar-se havia agafat un dels llibres que jo havia deixat, em va fer molta il·lusió. I després de tot em van venir, com ja preveia, moltíssimes ganes de llegir i llegir i alliberar molts més llibres.
Ara s’ha fet oficial que a l’Oficina jove del Tarragonès (situada a la Plaça Imperial Tàrraco, on estava l’antiga Facultat de Lletres), es trobarà un punt fixe per poder intercanviar llibres. Es van alliberar uns 200 llibres aquell dia i encara en queden, així que vos animo a participar en aquest tipus de joc i deixar que els llibres viatjen. Si no teniu ordinador no us preocupeu allí tenen ordinadors per poder registrar els llibres. Estaria molt bé que aquí a Tarragona es conegués més tot això i la gent participés, ja que és una altra manera de difondre la cultura sense gastar ni un euro.
Encara que poso els llibres que he llegit mensualment aquest tenia moltes ganes de recomanar-lo ja.
AMANTEA de David F. Cantero
Ma iaia deia: “Tot lo bo se fa esperar”, i este llibre, després de molt de temps, ha volgut que finalment el trobés. Feia molt de temps que el tenia apuntat per llegir-lo, però o bé no el trobava, o bé no el buscava. És el meu primer llibre de bookcrossing que agafo, així que m’ha fet moltíssima il·lusió per partida doble.
Em deixaré moltes coses per explicar segurament, sempre em passa quan un llibre m’emociona, però les que em deixe millor, així les podreu descobrir al llegir-lo.
L’he llegit a poc a poc, no volia que s’acabés. Crec que sedueix des del títol fins al final. És un llibre màgic, trist, de fugides, de trobades, de llocs fantàstics, de gent bona. M’ha encantat com està estructurat, la força que tenen els personatges, la poesia amb que està escrit, les paraules tan ben trobades per descriure totes les situacions…
La meva pregunta després d’acabar-lo ha sigut: ¿Què fa aquest home a la tele, si realment on hauria d’estar es escrivint llibres tan bons com este?
Em fa pena despendre’m d’ell i m’agradaria passar-lo a algú que de debò se’l llegís i no el deixés a una lleixa abandonat.
Cordialmente, Oficina Jove del Tarragonès
bajoqueta1
