Aquest mes passat, la mala salud que ja tinc de normal, m’ha fet encara més males passades. M’he passat més hores al llit i al sofà que fent altres coses, cosa que m’ha permès llegir molt, tot no podia ser negatiu…
Feia dies que un llibre no em feia plorar tant com el de la vida de Maria Callas, i amb el llibre ’’Olive Kitteridge” tampoc no m’he estat de res. Seran dos llibres que crec que tardaré en oblidar. No vos recomano només llibres sinó també un bon paquet de cleneex.
Olive Kitteridge d’Elizabeth Strout
(històries que enganxen)
Ufff!, és el que vaig dir a l’acabar el llibre. El vaig començar amb por ja que me l’havien recomanat molt, i havia anat esquivant tot el que s’havia escrit sobre ell. Encara així anava amb por de que no m’agradés ja que havia agradat a tothom.
Encara que molta gent diu que són contes jo ho he vist més com una història de vàries persones que tenen una protagonista en comú. Podria dir mil coses de les sensacions que m’ha despertat però jo us invito a llegir-lo i gaudir-ne fins a l’última paraula i acabar dient: “Uff!”.
Tan fiera, tan frágil (La vida de Maria Callas) d’Alfonso Signorini
(biografia)
La vida de Maria Callas no va ser fàcil des de bon principi, però crec que les seves ganes de tirar endavant i acabar cantant la van portar per tot el món. Fama i diners no sempre volen dir tenir-ho tot a la vida. Va tenir l’amor incondicional d’algunes persones que no sempre va poder tenir al costat per poder-la aconsellar el millor possible.
No funcionava el TDT, així que res de veure tele durant dos dies, em vaig submergir en aquesta història. Va estar com vore un culebrot, però en molts moments m’havia de repetir que no era ficció tot lo que anava llegint. Suposo que molts artistes que deixen la seva obra costa molt més d’oblidar-los i els sentim com a vius.
Maria Callas, O Mio Babbino Caro
En tiempo de prodigios de Marta Rivera de la Cruz
(narrativa contemporània)
Hi ha llibres que m’agraden per l’autor, d’altres pels personatges, i aquest m’ha agradat per la història que es conta i com es conta.
Parla del dolor de la pèrdua de persones estimades i de com tirar endavant, però d’una manera que fa venir ganes de llegir-lo. Hi ha un personatge, Silvio, del que t’enamores, explica les històries de la seva joventud i et fa estar enganxat per saber-ne més i més.
La bicicleta estàtica de Sergi Pàmies
(contes, ironia, narrativa catalana)
És un llibre molt curtet que recomano per a la gent que llegeix molt poc. Són contes molt intensos que parlen de coses molt quotidianes, però de les que de vegades potser no ens hi hem trobat o no hi pensem. M’ha agradat, com sempre, com Sergi Pàmies aconsegueix descriure un acte banal amb una gran ironia i deixar-mos amb un mig somriure.
Entrevista amb l’autor –> aquí.
La zona muerta d’Stephen King
(temor)
Poc a poc vaig rellegint tots els seus llibres i em trobo sempre sorpreses. Aquest no el recordava tan trist.
Fa temps van fer una sèrie basada en este llibre. Al protagonista, després d’un accident, se li desperta una espècie de poder amb el qual pot saber coses del futur d’una persona tocant-li la mà. I el dilema es crea a partir del pensament de si es pot canviar el futur podent manipular el present. Ara després dels anys, puc dir que no és un llibre per quedar-se amb una sola manera d’entendre’l. I reivindico com sempre que llegiu a aquest gran autor, del qual continuo pensant que és un gran crack dins el seu gènere.
La meitat de l’ànima de Carme Riera
(narrativa catalana)
Carme Riera ens fa espectadors d’una història en la qual la protagonista va investigant el passat, vol aconseguir saber més sobre els seus pares. Ens parla de la post-guerra i fa en certa manera una reivindicació de la recuperació de la memòria històrica.
Al principi l’autora aconsegueix enganxar, després potser poc a poc va decaient fins al final que torna a fer una pujada. Me’l vaig anar llegint però en molts moments se’m va fer pesat.
Sé lo que estás pensando de John Verdon
(trhiller)
És un llibre per a la gent que li agradi descobrir qui és l’assassí i endinsar-se en un misteri de com va tot fins resoldre’s el cas.
A mi personalment m’ha decepcionat una miqueta, però reconec que té tots els ingredients per passar-ho bé. He llegit molts llibres d’aquest tipus i he trobat a faltar alguna cosa.
Se sabrà tot de Xavier Bosch
(narrativa catalana, corrupció)
Vaig caure a la trampa per Sant Jordi i el vaig comprar per regalar-lo. No m’ha agradat gens, crec que li falta imaginació, m’he posat nerviosa amb la manera de l’autor de descriure les coses volent fer-ho de totes les maneres possibles, he tornat a sentir-me decepcionada un cop més per un llibre que ha rebut un premi tan important com el “Sant Jordi”. Crec que si l’autor volia fer una denuncia del seu cas personal podria haver-ho fet d’una altra manera i per fer teràpia potser li hagués anat millor escriure una cosa totalment diferent.
bajoqueta1
