ALÈXANDROS PAPADIAMANDIS (illa de Skiathos, 1.851 – Atenes, 1.911)
Está considerat com un dels grans prosistes grecs del segle XIX.
***
És una història tirant a curta (unes 160 pàgines). En un primer moment es va publicar en format de fulletó, per això es pot notar que durant la història es repeteixen algunes coses, perquè la gent no es perdés de la trama, suposo. Sobta el gran lirisme que es desprèn en alguns moments, sobretot quan es descriu la natura, enfront de la simplesa en que explica la trama.
Per mig de la vida de la protagonista ens explica les injustícies socials envers les dones que es produeixen a l’illa on passa tot, Skiathos. Deixa entreveure les penúries que passen les dones per haver nascut en aquell moment i en aquella societat. Cosa que ella vol arreglar a la seua manera, portant-la a viure a banda de tothom.
L’autor, molts cops, mirant-s’ho des de la distància, dóna la sensació que no vol mullar-se dient si troba bé o malament el que fa ella. Al mateix temps, ens la deixa bé en alguns moments, ja que ens conta les coses bones que fa curant amb herbes que troba al camp.
L’he trobat interessant de llegir.
bajoqueta1
