Tria’m a mi!

A la vida ens passem el dia triant, des de que ens llevem fins que anem a dormir. Què menjarem per esmorzar, què ens posarem de roba, què intentarem fer durant el dia, amb qui voldrem parlar o amb qui no… No sempre les decisions són les més correctes i de vegades són decisions imposades en molts aspectes ja que la publicitat ens rodeja (i per molt que intentem fugir acabem comprant). Anem a menjar a un restaurant, ens treuen la carta i d’entre tot el que veiem que ens ofereixen el nostre cervell triarà el que vol menjar. Després està la nostra pròpia decisió de fer-li cas i menjar el que ens ve de gust o el que és millor per la nostra salud, etc.

Al món dels llibres això passa molts cops. Als que ens agrada molt llegir tenim una bona llista d’històries pendents. Què fa que en llegim una o altra? De vegades és la recomanació que ens ha fet algú, d’altres el que hem sentit que diu la gent, i d’altres és una cosa tan simple com una portada, deixant de banda l’autor i el que porti dins el llibre. Dic simple, però de simple no té res ja que la gent encarregada d’això ja fa possible que ens entren els llibres pels ulls, i més ara que l’oferta és tan nombrosa. A mi personalment, hi ha alguns llibres que enlloc de fer-me venir ganes de llegir-los la portada em fa allunyar-me d’ells.

L’altre dia estava buscant una cosa i de cop em va aparèixer un blog en anglès on sortia la portada d’un llibre d’Stephen King. És el llibre on ell explica per què escriu i com, així com coses de la seva vida. Aquest llibre l’hagués llegit igualment encara que la portada hagués estat en blanc, ja que és un autor que em fascina. Però al veure la portada en anglès que em va agradar molt més, em va fer pensar a escriure el post d’avui.

M’agrada molt més la versió en anglès, m’evoca altres coses. El que està clar és que si el de dins d’un llibre no ens agrada no l’acabarem llegint, no?

Quin llibre heu comprat per la portada i no us heu penedit? O al contrari, quin heu comprat per la portada i després heu vist que no ha complert les vostres expectatives?

Signatura 400 de Sophie Divry

Més que un llibre és una història curta, humil i amb molta força. Divertida com la protagonista que no para de parlar i parlar, d’expressar a un callat oient tot el que pensa ella sobre la seva feina, sobre els llibres i els autors que  li agraden.

El recomanaria per a llegir entre un llibre llarg i un altre per trencar una mica la rutina i riure una estona.

Els nostres llibres de Sant Jordi 2012

Encara que a casa ha entrat l’ebook continuaran arribant alguns llibres en paper. Per què sí, per què val la pena tenir també un llibre entre les mans, passar les pàgines i olorar-los.

Li vaig regalar a Bajoqueto el de “Joc de trons” i un de fotografia.

Per al menut Joan li he comprat el seu primer conte.

Bajoqueto em va regalar el de Paul Auster (que tinc moltes ganes de començar) i jo em vaig comprar un de cuina per poder fer coses noves.

Recomanacions culinàries per Sant Jordi 2012

Enguany estic totalment desconnectada de les novetats literàries que sortiran per Sant Jordi. Així que he pensat de fer-ho una mica diferent. Ja sabeu que tinc un blog de cuina i un bon fotimer de llibres i revistes de receptes. Així que he pensat que podria recomanar-vos alguns dels que més m’agraden.

Sempre que compro un llibre de cuina vaig amb molt de compte a l’hora de triar-lo. Per mi el més important és que tingui fotos, que les receptes sigue possible fer-les i sobretot que les receptes estiguen correctament explicades. Us poso aquests però tinc moltíssims més.

• “GUIA COMPLETA DE LAS TÉCNICAS CULINARIAS, LE CORDON BLUE” – Editorial Blume:  M’encanta, és una delícia mirar-lo per tot el que pots apendre de tècniques i també per les fotos que expliquen molt bé moltes coses.
• “LOS CAKES DE SOPHIE DUDEMAINE” – Editorial Blume: a casa som molt de fer plum-cakes salats, i crec que aquest llibre és tot un referent. Encara que la meva edició no té quasi fotos, totes les receptes són molt interessants i fàcils de fer.
• “MUFFINS” – Editorial NGV:  he fet alguns dels muffins i bagels i queden genial. M’agraden les fotos i la varietat  de receptes de muffins tan dolços com salats.
• “500 PASTELES” – Editorial Blume: És un dels llibres de referència sempre que he de preparar un pastís per alguna celebració. Hi ha unes receptes base de les quals es poden fer moltes variants. Em sembla molt interessant.

Molt bon Sant Jordi a tots! I en especial als Jordis! (sobretot al meu)

La dona que volia un e-book ara té una tablet i un e-book

Mai he sigut de seguir la moda de les noves tecnologies, el primer cop que em vaig comprar un mòbil va ser per necessitat. L’he fet servir quasi sempre per fer trucades importants i per estar comunicada, però tampoc ha sigut un desfici que no em deixés viure tenir-lo.

L’any passat vaig poder provar un e-book i us ho vaig contar a aquesta entrada: “la dona que volia un e-book“. Sabia que algun dia l’acabaria aconseguint per què el vaig trobar molt còmode.

Fa uns mesos també vaig provar una tablet i em va semblar una cosa molt útil i divertida. Però no era meva i no podia fer-la servir sempre que podia (encara que la robava sempre que entrava per la porta el seu amo). I un dia em vaig despertar amb ganes de tenir-ne una, i no vaig parar fins comprar-me-la. Vaig tenir un desig tant fort i molt pitjor que qualsevol jovenet d’avui dia té per la seva gui, guo o play station. Vam estar mirant preus i totes eren caríssimes, però vam trobar una de 7 polsades que per mi era ideal i que tenia un preu més assequible. I sí, vaig sucumbir a la nova tecnologia i em va encantar. Molta gent crec que no sap que hi ha tamanys així menuts que es poden portar a sobre amb facilitat i que no cal gastar-se tants diners (ara no voldria fer-vos entrar ganes de comprar-ne una però és tan mona! jajaja).

Et permet fer moltes coses, fins i tot llegir llibres. Però clar no és el mateix la pantalla de l’e-book que la de la tablet, al final acaba cansant.

I l’latre dia pel meu cumple em van donar la gran sorpresa. Em van regalar l’e-book! I van encertar de ple! Ja feia dies que una mica dissimuladament i descaradament em preguntaven si ara tenint la tablet també voldria un e-book. I els vaig dir que sí, que creia que a la llarga me’l compraria ja que la pantalla de la tablet per llegir no és el mateix. Va ser una gran alegria de veritat.

Fa molts pocs dies que el tinc, però per mi és com si el tingués de fa segles. Continuaré llegint en paper està clar, a mi m’agraden ells llibres, tocar-los remenar-los i tot. Però li veig moltíssimes avantatges a això de no tenir tants llibres que ocupen espai i poder estalviar-me uns diners llegint llibres que la gent penja a la xarxa. El preu dels llibres encara és una mica car, però n’he vist alguns que estan a molt bon preu i si un dia em ve de gust llegir alguna novetat segur que me’l compraré.

Com ara fa tant poc que el tinc prefereixo que passin uns dies per contar-vos més d’ell i del que estic llegint i la manera com canviarà segur la meva manera de llegir llibres.

El club de lectura es dóna per acabat

Quan al gener vaig proposar de fer un club de lectura al blog, vaig pensar que seria una mica difícil que la gent s’apuntés. Alguns us vau animar, i el primer llibre el van llegir algunes persones.

Però després la cosa ha anant decaient. Jo també he tingut moltíssima feina i no he pogut potser animar a la gent a continuar fen-t’ho, els llibres potser no eren els adequats, i per què enganyar-mos, ara també perdem el temps amb altres coses com facebook, jocs, tele, etc.

Així que el club de lectura més curt de la història es tanca. Continuaré llegint i comentant llibres que en tinc moltes ganes. I espero poder seguir-vos de nou als blogs amb les vostres recomanacions.

365 contes – el llibre

El llibre d’avui ja sabeu tots el gran significat que té per mi. Crec que no fa falta que us conti quasi res.

365 contes

137 escriptors

més de 50 temàtiques

molta il·lusió

molts sentiments al darrera de cada conte

EL CONTACONTES

En la foscor de l’enigma, il·luminada pels estels i les fogueres, al mig d’una rotllana, va néixer Contacontes. Posseïa el poder de l’oratòria i la imaginació i la seva veu era tan melodiosament encisadora, que ningú volia perdre’s cap ni una de les seves paraules. Aquestes, li brollaven de la boca seduint amb uns mons de somnis i un sens fi d’éssers inimaginables. No gosaven d’interrompre’l i quan guardava silenci, l’encoratjaven a seguir.

El món va ser molt diferent a partir de llavors. Naixeren més contacontes per tot arreu que domesticaren l’espai-temps i custodiaren la bellesa de gripaus i ànecs, la felicitat de prínceps molt especials i la singularitat dels mons on els animals s’humanitzen. Les persones van poder conèixer els contes des del seu naixement i s’inventà el joc d’escriure’ls. Es confeccionaren unes caixes màgiques i les ompliren de paraules, permetent que qualsevol les fes servir.

A dia d’avui, la màgia que embolcalla els contes, viatja en el gaudi de la narració compartida.

Conte escrit per: Isabel del Pilar Valero

PODEU COMPRAR EL LLIBRE A L’EDITORIAL BUBOK

http://www.bubok.es/libros/209275/Un-Any-de-Contes

(tots els beneficis de la venda del llibre es donaran)

Sorteig d’un llibre: 365 contes

En unos días va a salir nuestro libro de cuentos “365 contes“. Vamos a sortear un libro entre todas las personas que nos añadan en Facebook como amigos y que compartan el vídeo de promoción en su muro.

“365 contes” es un proyecto que empezó siendo un blog. Durante todo un año se publicó un cuento diario. Participaron 137 escritores de toda la geografía catalana, de algunas partes de España y también de América del Sur. Son cuentos para adultos y de diferentes temáticas y que, finalmente, estarán todos juntos para poder leerlos. De los 365 cuentos hay 40 en castellano, el resto están en catalán. (Los beneficios de la venta del libro se donarán).

FACEBOOK: UN ANY DE CONTES

Barcino de Maria Carme Roca

Ja fa dies, a la presentació del llibre “El port del nou món”, vaig tenir l’oportunitat de conèixer a Maria Carme Roca. Amb lo que llegeixo i mai havia caigut un llibre seu a les meves mans. I vaig decidir posar-hi remei.

De les seves novel·les la que em va cridar més l’atenció va ser aquesta, ja que parla de l’època romana. Encara que la història mai ha estat el meu fort, els darrers anys aquesta època ha despertat un gran interès en mi. Per mig de novel·les que no són al cent per cent reals es poden saber moltes coses d’altres temps i millor això que res, no?

Com sempre no vull contar-vos res sobre la trama, prefereixo dir el que a mi m’ha despertat llegir-lo. Està ambientada bàsicament a Barcino (Barcelona) i a Tarraco (Tarragona) i protagonitzada per Luci Minici Natal, el qual va existir realment. Em va agradar molt la fusió entre les dues ciutat que es fa al llibre. Llavors Tarraco era molt important i tenia un gran pes.

La història comença pel final, però encara així aconsegueix que ens quedem atrapats i vulguem continuar llegint. A cada capítol et deixa amb l’ai al cor i volem saber que més passarà. Potser està massa ben estructurada pel meu gust, però això també fa que sigui fàcil de llegir.

Crec que està molt ben documentada, les parts on parla d’aquella època sé que algunes han estat estudiades i l’autora sap com treure’n partit. He pogut anar a algunes xerrades i representacions sobre el món romà i m’han ajudat a poder reconèixer aspectes quotidianis d’aquell temps.

El protagonista cau bé, a mi almenys m’ha semblat ben construït, arriba i és una bona persona.

Vaig emocionar-me molt llegint algunes parts del llibre. Em va agradar moltíssim, en guardaré bon record i el recomanaré a moltes persones.

foto: nineta d’ívori. Cada cop que la veig m’emociono, és una de les troballes romanes que més m’agrada. És una nina amb que jugaven les xiquetes, fins que es feien grans.

Els romans i jo: Vaig venir per primer cop a descobrir el món romà a Tarragona quan fèiem segon de B.U.P. No en vaig fer gaire cas llavors, però quan vaig tornar-hi anys més tard per quedar-me, la cosa va anar diferent. Vaig viure al costat mateix de la muralla que envolta un tros de la ciutat. I què voleu que us digue? Era màgic! Si comences a donar una volta per la Part Alta, que és on hi ha els monuments i racons més ben conservats, t’adones que allò va ser gran i important en el seu moment.

Vos animo a llegir el llibre i de pas venir a passar un dia a Tarragona si no heu estat mai, val molt la pena sentir l’esperit romà que encara es respira. Del 17 al 27 de Maig fan el festival de “Tarraco viva”, val molt i molt la pena si us agrada aquella època. I jo espero poder pujar un dia a Barcino a descobrir la ciutat romana.

Club de lectura: opinions de “La dama de blanc” de Wilkie Collins

Poso aquí les opinions del llibre que hem llegit al gener al Club de lectura. Si algú no ha tingut temps d’acabar-lo no us preocupeu, us afegeixo el vostre enllaç més tard. Si el vau llegir fa temps i vau parlar d’ell si voleu ho podem posar també.

• Gerònima a “Llampecs i Trons”
• Mireia del blog “Un altre invent”
• Pilar del blog “A encesa de llum”
• Quadern de mots
• Terra de llibres

Gràcies als que us heu animat, segur que serà molt interessant vore diferents opinions d’un mateix llibre. Obro una entrada també per comentar les coses del llibre que millor que no les llegeixin els que encara no l’han pogut acabar.

El comentaris secrets de “La dama de blanc” —> aquí (contrasenya: gener)