Ja fa dies, a la presentació del llibre “El port del nou món”, vaig tenir l’oportunitat de conèixer a Maria Carme Roca. Amb lo que llegeixo i mai havia caigut un llibre seu a les meves mans. I vaig decidir posar-hi remei.
De les seves novel·les la que em va cridar més l’atenció va ser aquesta, ja que parla de l’època romana. Encara que la història mai ha estat el meu fort, els darrers anys aquesta època ha despertat un gran interès en mi. Per mig de novel·les que no són al cent per cent reals es poden saber moltes coses d’altres temps i millor això que res, no?
Com sempre no vull contar-vos res sobre la trama, prefereixo dir el que a mi m’ha despertat llegir-lo. Està ambientada bàsicament a Barcino (Barcelona) i a Tarraco (Tarragona) i protagonitzada per Luci Minici Natal, el qual va existir realment. Em va agradar molt la fusió entre les dues ciutat que es fa al llibre. Llavors Tarraco era molt important i tenia un gran pes.
La història comença pel final, però encara així aconsegueix que ens quedem atrapats i vulguem continuar llegint. A cada capítol et deixa amb l’ai al cor i volem saber que més passarà. Potser està massa ben estructurada pel meu gust, però això també fa que sigui fàcil de llegir.
Crec que està molt ben documentada, les parts on parla d’aquella època sé que algunes han estat estudiades i l’autora sap com treure’n partit. He pogut anar a algunes xerrades i representacions sobre el món romà i m’han ajudat a poder reconèixer aspectes quotidianis d’aquell temps.
El protagonista cau bé, a mi almenys m’ha semblat ben construït, arriba i és una bona persona.
Vaig emocionar-me molt llegint algunes parts del llibre. Em va agradar moltíssim, en guardaré bon record i el recomanaré a moltes persones.
foto: nineta d’ívori. Cada cop que la veig m’emociono, és una de les troballes romanes que més m’agrada. És una nina amb que jugaven les xiquetes, fins que es feien grans.
Els romans i jo: Vaig venir per primer cop a descobrir el món romà a Tarragona quan fèiem segon de B.U.P. No en vaig fer gaire cas llavors, però quan vaig tornar-hi anys més tard per quedar-me, la cosa va anar diferent. Vaig viure al costat mateix de la muralla que envolta un tros de la ciutat. I què voleu que us digue? Era màgic! Si comences a donar una volta per la Part Alta, que és on hi ha els monuments i racons més ben conservats, t’adones que allò va ser gran i important en el seu moment.
Vos animo a llegir el llibre i de pas venir a passar un dia a Tarragona si no heu estat mai, val molt la pena sentir l’esperit romà que encara es respira. Del 17 al 27 de Maig fan el festival de “Tarraco viva”, val molt i molt la pena si us agrada aquella època. I jo espero poder pujar un dia a Barcino a descobrir la ciutat romana.
bajoqueta1
N’he llegit dos de l’autora, “Barcino i “Ingrigues de palau”, em quedo amb el primer. A mi la novel•la històrica m’agrada i aquesta barreja entre Història i ficció són tot un al•licient, sobretot quan estan ben dosificades. És un llibre força entretingut.
Quadern de mots, a mi em costa molt la novel·la històrica, a Bajoqueto li agrada més. Però el dels romans m’encanta i cada cop sé més coses.
Crec que llibres com aquest que tenen repartit ficció i realitat ajuden a agafar ganes de conèixer realment que va passar
Vaig llegir Intrigues de Palau i em va agradar molt, te’l recomano. Per cert que conec a la Maria Carme d’haver coincidit amb ella en alguns actes i és encantadora.
El primer cop que vam coincidir era la meva 1ª signatura de llibres i vam xerrar moltíssim, al final em va dedicar el seu llibre i la dedicatòria és entranyable, la guardo amb molt bon record.
Deric, quan tingui temps en torno a llegir un altre d’ella. A mi em va donar molt bon rotllo conèixer-la. A més ens va fer una presentació molt bonica de “El port del nou món”
Hola Bajoqueta.
Jo tampoc he llegit fins el moment res d’aquesta autora, però la novel•la històrica m’interessa prou i la teva recomanació anima força a buscar el llibre.
Tomàs, passa molt bé i és entretinguda, i a mi almenys aquella època en concret m’agrada molt