(foto propietat de Jordi Aymà)
T’apuntes els llibres que vols llegir en una petita llibreta. No pots comprar-te’ls tots, així que vas a la biblioteca a vore si algun de la llista el pots trobar. I de cop “el llibre” està a sobre de l’estanteria de les novetats, encara que fa temps que no és novetat. I saps que t’està esperant a tu, que el destí l’ha posat allí per poder-lo llegir. No saps ni de que va, però et va agradar la portada o, bé, és que el vas apuntar és per què alguna cosa et va cridar l’atenció quan algú el va recomanar. O ni tan sols sabies que existia i apareix com per art de màgia davant teu, sempre has pensat que els llibres ens busquen.
Però tens un altre llibre entre mans i el deixes i no li fas massa cas, de moment. De cop un dia l’agafes per llegir les primeres línies. I desterres el que ja tenies començat i vols continuar-lo llegint.
I vas llegint i llegint i t’adones que cada paraula està posada allí per algun motiu. I encara que sembla que l’escriptor ha contat la història tal i com li anava sortit, saps que no és així. Que cada paraula està al lloc on ha d’estar i que tot està molt estudiat per què et quedes amb la boca oberta i digues: “uff!”. I quan estàs en un bon moment del llibre, agafes i el deixes de cantó una estona, et fa por que s’acabe i amb ell deixis de sentir el que sents. I el tornes a agafar i continues gaudint una pàgina darrera l’altra. I tens por, és massa curt per al teu gust. Les pàgines van acabant-se i tu no vols que s’acabe mai.
I penses: com has pogut passar tant de temps sense haver descobert a aquell escriptor? I si el tinguesses davant li diries tot el que penses i fins i tot li faries la ola.
I tanques el llibre i respires a fons, s’ha acabat… Et quedes un ratet en silenci sense saber què dir, el final t’ha sorprés tant o més que tot el llibre en conjunt. I no li canviaries ni una coma. I comences a sentir-te buida per què ja no podràs tornar a llegir-lo sentit el mateix que has sentit, diferent sí, però no el mateix. Però saps que t’has emportat una història que sempre t’acompanyarà i que podràs recordar, i que els personatges ja formaran part de tu mateix per sempre.
M’enteneu veritat?
bajoqueta1
I tant! ho has explicat de meravella!
Gerònima, me n’alegro! jajajaja.
Va home, va!! No ens pots descriure aquesta sensació i no explicar de quin llibre parles, o de quin ha estat el darrer que t’ho ha provocat! No el vols compartir? No siguis egoista!
Potser la teva descripció apassionada és una mica exagerada, però he de dir que estic llegint un llibre que també em sap greu que en algun moment s’acabarà. No m’aturo i vaig a preu fet, però tard o d’hora s’acabarà i em sabrà greu. Sort que, per una banda té 1200 pàgines i me’n queden 500. I per l’altre, que és la segona part d’una trilogia. Així que encara que toqui esperar, sé que tornaré a viure aquesta sensació. Uf!
Xexu, jajajajaja. No és per un llibre només, em passa amb molts. Però la idea d’escriure este post m’ha vingut a les 4 del matí en un moment d’insomni,mentre llegia un llibre que m’està agradant molt. Ja el posaré quan l’acabe
Tota jo sóc exagerada… però és una de les meves passions llegir i de veritat que m’he sentit així més d’un cop.
Menys mal que tens un altre llibre de la trilogia així no serà tan dur acabar el segon.
Espero que digues molts uffs a la teva vida i en molts de llibres
Uf!! quantes vegades m’he sentit així de bé i malament mentre llegeixo o quan acabo un llibre. Uf!! no ho sabria dir.
Ara, estic d’acord amb en Xexu, (que jo sóc molt tafanera) també vull saber de quin llibre parles.
Quadern de mots, és una sensació bona i dolenta a la vegada, però sentir les coses tan a fons ja ho té això.
Com li deia a Xexu no és només per un llibre només, ara mateix el que estic llegint m’ha fet tornar a sentir això, però m’ha passat moltíssims cops per sort. Per això suposo que continuo llegint i llegint
Sí, sí, t’entenc. Sort que n’hi ha més de llibres que ens esperen, que són “nostres” i no els en prendrà ningú.
Pilar, a mi em dóna una mica de mareig pensar que em moriré i haurà un muuuunt de llibres que no podré llegir… però mentre aniré llegint tot els que pugue
Fins ara jo havia fet Uf ! després de passar per una situació difícil. Alguna cosa que per poc em toca de prop i m’he salvat a últim moment de prendre mal. Però aquest Uf ! és un uf diferent, Un uf de sorpresa, d’admiració, fins i tot de passiói, per no dir de golafreria continguda. I és que bajoqueta ens sorpren cada dia expresant espontàniament els seus sentiments com si fos la cosa més natural del món. No és estrany que tingui tants seguidors.
Josep, benvingut aquí també!
Crec que hi ha molts “uffs” a la vida, el meu “uff” el trec quan és alguna cosa bona normalment. I amb els llibres crec que ho penso més d’un cop.
No m’imagino la vida sense dir el que penso i expressar espontàniament el que em surt de dins. Sé que a tothom no li agrada però jo sóc així
Gràcies per les teues paraules!
A mi m’ha passat, em passa i em seguirà passant amb molts.
Ara bé, saps què et dic sobre aquesta frase que has escrit?
“I si el tinguesses davant li diries tot el que penses i fins i tot li faries la ola.”
Preferiria no tenir-lo (masculí o femení) mai al davant o intentar ser-hi amic: aleshores, tot el què ha escrit, tot el què admiraves, passa de dalt a baix en qüestió de segons.
Veig que aquí també neva! Yuuuuuupi!
A casa va començar fa dos dies!
Mortadel·la, me n’alegro molt que et passe també
He dit fer-li la ola no ser amic jajaja. Era una manera de dir que seria per fer-li una reverència del bé que ho ha fet i el bé que m’ha fet sentir.
Neva una mica per Tarragona, que et sembla? jajaja.
Moltes vegades m’he sentit si fa o no fa com el que descrius…Uf!
Elfreelang, així no et cal contar res que saps exactament que vol dir l’uf
Només pel què i pel com expliques el que has sentit, ja venen ganes de trobar i de llegir aquest llibre.
Hi ha llibres que són capaços de deixar una petita marca en aquella part de nosaltres que s’emociona i quan això passa, és genial.
Tomàs, bé, no és un llibre en concret ara mateix que parlava. Em fa por ara contar-vos l’últim llibre que estic llegint per si a vatros no vos fes tan uff com a mi jajaja.
Jo tinc moltes petites marques, algunes molt grans, jo crec que estic feta de llibres mira que et dic
[...] Però el recomanaràs igualment, per què potser algú veurà el mateix que tu i sentirà algunes coses semblants que li faran continuar llegint i arribarà al final amb un UF! [...]