Feien una parella estranya, vaig trobar, en Born amb un vestit de fil blanc, arrugat i una mica brut, amb una camisa blanca igualment arrugada sota l’americana, i la noia (que va resultar que es deia Margot) tota vestida de negre. Quan li vaig donar les gràcies pel cendrer, em va fer un gest breu i educat amb el cap, i em va dir: De res, amb un lleugeríssim accent estranger.
Paul Auster
Després del seu últim llibre, que ens va deixar una mica a l’expectativa d’alguna cosa millor, Paul Auster crec que farà callar moltes boques amb esta última història. Crec que no és espectacular, ja que jo tinc d’altres seues al número 1, però ha fet un gran gir en explicar alguna cosa nova.
Els seus llibres són inquietants i remouen, suposo que tothom qui els ha llegit se sent així en algun moment. I em repeteixo més que l’all, però no em cansaré de dir que este home quasi no es guarda res per ell, ho treu tot i mostra els sentiments que porta a dins. I els personatges, un cop més, donen la sensació que pots tocar-los si poses la mà a sobre del llibre.
Trobem de nou, històries dins d’històries. Però este cop és una història explicada per vàries persones des del seu punt de vista, ens dóna a triar quina de totes ens creiem o no. És com un joc semblant a aquells llibres de “Tria la teva pròpia aventura”, on no havia un sol camí per arribar al final. En alguns moments confesso que vaig parar de llegir. Sense mostrar res esgarrifós, Paul Auster ens fa sentir malament per com de cruels podem arribar a ser les persones.
El final et fa ganes de tornar a començar el llibre de nou. El que l’heu llegit ja sabreu perquè ho dic. I si es passés amablement Paul Auster per aquí, li preguntaria 4 cosetes…
bajoqueta1
He llegit la Trilogia de Nova York i em va deixar enlluernada, després de pair-lo he decidit llegir més d’Auster. De moment ho faré amb llibres que ja tinc. Dels anteriors, quin m’aconsellaries tu? o creus que és millor el nou?
Una abraçada
Si passes la prova de llegir la Trilogia llavors et quedes enganxat a Paul Auster.
El meu preferit des de fa molt de temps és “El llibre de les il·lusions”, però molts d’ell m’han encantat també
No he llegit res de Paul Auster, i m’apunto aquest a la llista de pendents per començar. Se n’ha parlat molt, d’aquest autor, i la teva ressenya m’encurioseix per descobrir-lo!
Et recomano aquest com d’altres seus. És un escriptor que ha enganxat a molta gent, però també hi ha d’altres que no entren al seu món i no els agrada gens. Com sempre, hi ha gustos per tothom
Ei aquest me l’he llegit! M’ha agradat tot i que me n’esperava més. El principi de la novel.la m’ha recordat a aquelles grans històries en blanc i negre…pel.licules d’autor que relaten una mena de viatge iniciatic …després no sé si és que la meva capacitat de tolerància envers els comportaments humans és excessiva però he trobat que la trama dequeia i en els capítols finals m’ha tornat a interessar força…Això si coincideixo amb el que dius pots sentir els personatges, tocar-los…
Jo com és un escriptor que estimo tant li deixo parlar i després decideixo si m’ha agradat o no. Intento no fer-me’n gaire il·lusions. A ell li encanten les pelis antigues, com d’altres coses i ho plasma als seus llibres. A “El llibre de les il·lusions” en parla molt del cine antic, es nota que li agrada molt.
Si que és cert que una moment que la trama decau, però jo crec que m’ha passat amb molts llibres seus. Després acaba remontant i no saps per on te sortirà
I lo dels personatges, és que ho explico sempre perquè noto això realment cada cop.
Me n’has fet venir ganes!
L’espolsada, pos ho tens fàcil que segur que el tens a mà
Ja ens contaràs.
Paul Auster sempre m’ha agradat molt. Aquest encara no l’he llegit. Un petó i fins aviat.
És el nou que ha sortit, raro en tu que sempre vas a la última! jajaja. Ja miraré que t’ha semblat quan el pugues llegir
Me l’he comprat avui. Ja tenia ganes de llegir-lo.
jajajaja a mi no me mires eh? Que jo no tinc la culpa
Ja ens contaràs.
Hola bajoqueta!
M’estic llegint l’últim de l’Auster, el meu regal de Sant Jordi, i haig de dir que aquest home és senzillament un geni! Com m’agrada, el paio!
Res… no he llegit la ressenya, jeje, per no tenir cap sorpresa!
Petonets!!!
Kudi hola!
jo em casava amb este home perquè me contés històries jajaja. És un crack!
Ja tornaràs a dir-mos el què quan l’acabes